Publicat per

L’artista es neix o es fa?

Publicat per

L’artista es neix o es fa?

Familiaritzar-se amb els debats de la sociologia de l’art Seminari de Contextos i sistemes de l’art Maria Montserrat Gambús   L’artista es neix o es fa?     Crec que la meva manera de pensar sobre els artistes, i de si ho són des del seu naixement o no, va molt en contra de la idea que té la societat d’entendre els i les artistes i de la idea que tenen els artistes d’ells mateixos i mateixes. Tenim entès que com si fos una…
Familiaritzar-se amb els debats de la sociologia de l’art Seminari de Contextos i sistemes de l’art Maria Montserrat Gambús…

Familiaritzar-se amb els debats de la sociologia de l’art

Seminari de Contextos i sistemes de l’art

Maria Montserrat Gambús

 

L’artista es neix o es fa?

 

 

Crec que la meva manera de pensar sobre els artistes, i de si ho són des del seu naixement o no, va molt en contra de la idea que té la societat d’entendre els i les artistes i de la idea que tenen els artistes d’ells mateixos i mateixes.

Tenim entès que com si fos una cosa de màgia els artistes porten l’art a les venes. Comentaris com: ho porta a la sang, aquest/a va néixer amb l’art a dins, ho porta a dins… Entenem que l’artista ho és perquè té un do i d’aquesta forma allunyem de la resta de persones. Antigament només es podia permetre ser artista qui naixia a una família adinerada. Així doncs, potser vaig errada i sí que l’art es porta a la sang…

Penso que un artista no neix, es fa. I es fa a partir d’experiències, de situacions, i d’un cúmul de fets que també podria fer una persona ser arquitecte o metge. La casualitat, moments i allò que et fa ser a un lloc en un moment concret i no a un altre. Un d’aquests fets és la constància i la repetició. L’interès per una àrea fa voler aprendre i aquesta és la clau per la intel·ligència i el triomf.

 

A vanda d’això també l’artista el fem tota la societat. Les persones, les persones espectadores de l’art som els responsables de dir què ens agrada i què no i per tant qui és artista i qui no. Aquesta seria una altra visió de ser artista on els agents que fan ser-ho son la societat que l’envolta.

 

Becker a Vera Zolberg (2002). Fragment de “¿Los artistas nacen o se hacen?” ens parla del procés de la creació de l’art. Ens explica d’una forma convincent que la creació no és, com s’afirma el mite romàntic de l’art, la acció espontània de un geni, sinó la acció col·lectiva d’una varietat de actors socials moltes dels quals no son designats com a artistes si no que son reconeguts com a artesans marcats per uns patrons i normes estrictes sobre la tècnica les quals impedeixen i inhibeixin la creació espontània. Becker remarca que són els crítics i escriptors d’art els que converteixen la persona en artista.

 

En el mateix text, Bourdieu, també parla de la idea màgica que tenim sobre la creació de l’artista. En canvi ens fa pensar que poc o molt els agents son incontrolables i que en realitat el fet que una persona o un artesà esdevingui artista, que son un cúmul de factors i agents, pot arribar a ser un fet màgic. No se sap mai qui hi serà ni quins fets el faran ser-ho o no.

 

En aquestes línies m’he aventurar a investigar sobre aquests agents que fan que artistes.
La teorització del concepte d’agència suposa una reformulació de la idea de llibertat. Per entendre millor l’agència és necessari remuntar-nos a les dues principals concepcions de llibertat que hi ha. Isaiah Berlin va ser el primer que va distingir entre aquests dos tipus de llibertats, a les quals va batejar com a llibertat negativa i llibertat positiva. La llibertat negativa és la llibertat entesa com l’autonomia per a realitzar una acció mentre ningú s’interposa en el camí o la dificulta. Aquesta és la idea de llibertat que defensa, per exemple, el liberalisme econòmic. Un exemple d’aquesta llibertat negativa és la capacitat d’emprendre un negoci sense haver de pagar taxes o impostos. Si hi hagués estat i calgués pagar-los, disminueix la llibertat negativa de l’acció d’emprendre. L’altra concepció que distingeix Berlin és la llibertat positiva, que després van aprofundir la filòsofa Hannah Arendt o l’economista Amartya Sen. De manera general i simplificada, la llibertat positiva equival a pensar que l’acció només és lliure, no quan ningú se’ns interposa en la seva realització, sinó quan la persona té les capacitats i els mitjans (tant cognitius com materials) per a desenvolupar-la (Tubino, 2012). Seguint l’exemple anterior, per a aconseguir la llibertat d’emprenedoria en el sentit positiu, no caldria eliminar l’estat i els impostos, sinó que l’estat ha de ser qui ha de garantir, per exemple, mitjançant l’educació i la redistribució de la riquesa, que cada vegada més persones puguin emprendre. En aquest últim exemple, les persones que reuneixen les habilitats i requisits per a l’acció serien els agents. Daniel de Garcia (Glossari de Recursos de la UOC, Agència).

Em pregunto si promocionar la meva idea de que tothom pot ser artista pot fer anar malament el món de l’art. El fet que la societat cregui que és un do que només pot tenir algunes persones així a l’atzar o per herència fa que la majoria creguin que elles no son mereixedores d’aquest. Inclòs les mateixes artistes dubtem sovint de nosaltres mateixes preguntant-nos si realment tenim el do. Gràcies a aquest fet l’art és un una activitat molt i molt valorada econòmicament. L’art el practica una minoria i aquesta minoria molts cops són persones que en l’àmbit econòmic es poden permetre llargs períodes de descans per buscar i trobar noves formes d’inspiració. L’art és vist, culturalment, com una cosa elitista i de l’alta societat.

Muntades pot ser artista perquè te la ment lliure per ser-ho. Si tens tot un conjunt de factors que contribueixin a tenir una vida amb períodes de temps de lliure creació tens més facilitat de poder viure de l’art.

Tanmateix Frida Kahlo també la podem situar socialment en una alta societat per tal de poder permetre’s el material i el viure i crear. Al igual que el Guernica que vaig analitzar a la PAC passada amb el projecte “Repensant el Guernica” la imatge de Frida Kahlo s’ha re valoritzat amb els anys. Segurament la societat necessitava una dona artista on emmirallar-se i tenir de model. En aquest sentit, i segons Patricia Mayayo, Kahlo simbolitza el model de la representació estereotipada de l’artista dona. Patricia Mayayo:

Ella representa de alguna forma la perfección, […] enferma, hipersensible, algo desequilibrada emocionalmente, una mujer bella que rompe con las convenciones sexuales de su época, o que mantiene relaciones con un gran genio de sexo masculino que vive una historia de amor trágica y pasional… En fin, alimenta muchos de los elementos que aparecen en la visión tópica que se transmite sobre las mujeres artistas (Mayayo, 2018).

 

A mi em fa una mica de ràbia que el prototip de dona artista hagi d’acabar sent sempre homosexual. Tant en  la historia del mon de l’art visual o en l’escriptura. Suposo que em ressona a que socialment no soc prou artista si no tinc un punt homosexual i bisexual, no estic turmentada o pateixo alguna disfunció mental o física.

 

Resulta molt il·lustrativa d’aquesta perspectiva patriarcal una afirmació de Rivera: segons ell, Frida era «la pintora más pintor» que coneixia (Herrera, 1984, pàg. 280).I així es representava ella als autoretrats, masculina i provocadora per tal de ser artista.

 

Per tant, en el cas de la Frida l’espectador ha esdevingut un agent molt important per a convertir-la artista com també ha passat amb el Guernica  de Picasso al llarg dels anys, han estar re valoritzades i han guanyat protagonisme amb el temps.

M’enfado quan em cometen que tinc un do per saber dibuixar i m’omplo de ràbia i m’encenc per dins perquè jo sé que el meu coneixement és degut a la dedicació de moltes hores. Lluito als meus tallers per deixar entendre que tothom pot trobar la seva forma per expressar-se a través de l’art, si ho vol, simplement vol tècnica i paciència. Però això és molt probable que de forma egoista acabi anant-me en contra a mi i a tots els artistes. Perquè si posem l’educació artística més l’abast de tothom, sense creences limitadores, en un futur hi haurà moltes persones més que es dedicaran a aquesta àrea i per tant el valor de l’art és molt probable que disminueix. L’il·lustrador Puño, el veiem a les seves xerrades i concretament a la conferència dels premis  de la MAD 2011 convencent al públic de la gran capacitat general de les persones de crear de forma innata.

 

El poder que sent un artista quan treballa és el de CREAR de nou una cosa que no existia. Plasmar les idees amb matèria sense paraules. A mi em recorda molt a la creació d’una idea, d’un negoci o fins i tot la sensació de poder de creació de fer un fill.

 

Si investiguem què pensen alguns psicòlegs i pensadors de la historia ens posaríem d’acord amb Freud o Winnicott amb la importància del procés de creació i no tant el resultat final, l’obra d’art. El que fa especial un artista és el seu procés de creació i la peculiaritat en la que utilitza la tècnica o la combina. Aquest fet és el que en la actualitat també mostrem interès amb eines com Domestica on els artistes fan cursos explicant les seves tècniques si la seves peculiaritats per combinar-les. Tot i la difusió d’aquestes eines i recursos peculiars dels artistes en la actualitat penso que mai es podria arribar a fer una copia d’un artista perquè el que ens cal per completar el fet de ser-ho és aquell cúmul d’agents i factors socials que l’han portat a expressar-se d’una forma, amb un traç, que no ho pot fer un altre. Son un cúmul de factors que fan l’artista.

 

Què fa d’un artesà ser un artista? Allò que fa un artista ser-ho també pot ser el fet de canviar coses de la societat. Un artista per Becker és aquell qui és capaç de fer i inventar coses noves. Ser un artesà i conèixer la tècnica a la vegada innovar i explicar les coses noves formes. A més a més, com argumenta Harold Rosenberg al seu assaig “La tradición de lo nuevo”, lla propia creació de la novetat pot arribar a estar rutinitzada. Les institucions son un agent molt important per tal de crear artistes o no. Un fet que durant anys s’ha vist perjudicada la posició de la dona en el mon de l’art ja que aquestes institucions han estat molt temps dominada per homes i dins una societat heteropatriarcal.

 

Si posem per exemple l’artista Banksy veiem com el seu art s’adapta a la perfecció a la societat moderna que necessita reivindicar-la i anar en contra les institucions. Institucions elitistes i heteropatriacals fins el moment. Els artistes molts cops actuen com a manifestants, i altaveus de la societat. En la societat moderna Banksy és l’artista idoni que engloba les noves necessitats socials. De totes formes, és posible anar del tot en contra de les institucions com museus, sales d’exposicions i espais públics per a exposar l’art tal i com manifesta Bansky? Banksy amb el seu anonimat vol criticar la societat i fer política amb les seves obres al carrer sense entrar en el cercle de la compra venda de l’art. Però, estem segurs que no hi és ja? Aquest ja seria un debat que s’allunya de l’estudi que abordem avui. El deixem en “stand by”!

 

Si parlem doncs, de la imatge de Frida ens ajuda a visualitzar una dona lluitadora i una artista femenina per tal de fer una lluita feminista que avui demana la nostra societat i Bansky ajuda amb la difusió de la critica política i social que també demana la nostra societat. Així que Frida i Banksy els hem fet artistes fruit de la necessitat. Els agents són allò que els ha portat a ser artistes i a dir el que diuen i per altra banda trobem els agents dels espectadors que els seleccionem i els ampliem.

 

A la pregunta l’artista es neix o es fa, contesto que , l’artista es fa a partir de molts factors i agents que no pot acabar de controlar del tot. Agents externs i agents interns, d’un mateix. Però que venint d’una visió molt psicoanalítica i freudiana, no ve innat de la persona.

 

 

 

Bibliografia:

Puño. MAD 2011  https://www.youtube.com/watch?v=CCuVIUrjsss

Repensar el Guernica: https://www.adg-fad.org/ca/laus/projecte/repensar-guernica

Daniel de Gracia. Glossari de termes de sociología de l’art: Agència. http://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/agencia/

Winnicott. Realidad i Juego.

Freud. Psicoanalisis.

Aida Sánchez de Serdio Martín. Casos de sociología del arte: Invitadas. Las mujeres artistas i las instituciones. http://arts.recursos.uoc.edu/casos-sociologia/es/invitadas-las-mujeres-artistas-y-las-instituciones/

Arthur Bispo de Rosario: art sense adjectius. http://arts.recursos.uoc.edu/casos-sociologia/es/invitadas-las-mujeres-artistas-y-las-instituciones/

Maria Ptqk. Be creative underclass! (Web).

http://arts.recursos.uoc.edu/casos-sociologia/arthur-bispo-do-rosario-art-sense-adjectius/

RTVE. Los oficios de la cultura. Antoni Muntadas (Vídeo). https://www.rtve.es/play/videos/los-oficios-de-la-cultura/oficios-cultura-antoni-muntadas-artista-visual/1306578/

Arte i agencia; La necesidad de una antropología del arte. https://ra.biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/20204/67210.pdf

Vera Zolberg (2002). Fragment de “¿Los artistas nacen o se hacen?”. https://ra.biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/20204/75509.pdf

Sociología de las artes. Madrid: Fundación autor (149-161).

Isabell Lorey, (2008) “Gubernamentalidad y precarización de sí. Sobre la normalización de los productores y productoras culturales”. En AAVV, Producción cultural y prácticas instituyentes. Madrid: Traficantes de sueños (57-78). https://ra.biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/22025/75508.pdf

Fridamania http://arts.recursos.uoc.edu/casos-sociologia/fridamania/

El text de Vera Zolberg “¿Qué es el arte? ¿Qué es la sociología del arte?”. Sociología de las artes. Madrid: Fundación Autor, 2002 (pp. 17-46). https://ra.biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/20204/68181.pdf

 

 

PAUARELS CLAU:

 

  • AGENTS
  • ARTISTA
  • SOCIOLOGIA DE L’ART
  • HETEREOPATRIARCAT
  • ART I POLÍTICA

 

Debat0el L’artista es neix o es fa?

No hi ha comentaris.

Publicat per

El Guernica com a proces social

Publicat per

El Guernica com a proces social

2. Analitzar una obra d'art des d'una perspectiva sociològica …
2. Analitzar una obra d'art des d'una perspectiva sociològica …

Debat0el El Guernica com a proces social

No hi ha comentaris.

Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Diagrama dels actors del sector de l’art
Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Males Herbes – actors i processos, un treball cooperatiu. He creat un diagrama dels actors i els processos de l’exposició MALES HERBES,…
Males Herbes – actors i processos, un treball cooperatiu. He creat un diagrama dels actors i els processos de…

Males Herbes – actors i processos, un treball cooperatiu.

He creat un diagrama dels actors i els processos de l’exposició MALES HERBES, inaugurada just aquest 1 d’octubre al Centre de cultura de l’Oli de Catalunya (CCOC), en la qual he tingut el plaer de col·laborar com a dissenyadora (hi potser per això li he fet especial èmfasi a la part d’assessorament i grafisme)

Llegir el text del Becker paral·lelament mentre donava forma a l’exposició, m’ha fet reflexionar sobre la immensitat d’actors que hi influeixen.

El diagrama pretén expressar que jeràrquicament, al voltant de l’exposició hi giren els actors més importants: L’artista, els visitants i l’espai. Però dins d’aquests hi col·laboren molts més processos i per tant més actors. Sense aquest vinclés cooperatius i persones especialitzades treballant amb xarxa no hi hauria set possible aquesta producció.

L’Artista i la seva obra:

L’artista Digna Gros, amb el seu alter ego “Esteparia” proposa fer estampats de caràcter “lleidatà” Amb un missatge de denúncia social. Busca reivindicar la terra, la de Ponent, i donar protagonisme a les Males Herbes.

Tota la vegetació, en cada regió del món, és una peça clau per l’equilibri dels respectius ecosis– temes. Pero sembla que les “males herbes” no tenen cap funció, ja que no aportant cap benefici ni pagès ni als vianants i per tant passen desapercebudes i molts cops són eliminades de les voreres, camins i conreus. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar valor a les males herbes de la zona de la Plana de Lleida, reivindicant la seva funció entre la vegetació del nostre territori i apropar al públic algunes d’aquestes herbes a través de l’art i el disseny de moda. I conèixer-les més a fons, algunes de les seves propietats, històries, llegendes i curiositats.

Males Herbes és un projecte compost per sis peces d’indumentària, el teixit de les quals s’ha estampat amb il·lustracions pròpies d’algunes plantes extretes del llibre “Itineraris botànics per les terres de Lleida” de Josep Antoni Conesa, Joan Pedrol i Jordi Recasens, i també de l’herbari digital de males herbes, creat pel Dept. d’Hortofructícola, Botànica i Jardineria de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida.

Males Herbes doncs, és una col·lecció càpsula de caràcter reivindicatiu amb la que, per una banda, es dona valor a la vegetació autòctona a través d’una mirada artística i, per altra banda, en un sentit més personal, plasma les “males herbes” interiors a través de les característiques de les mateixes plantes juntament amb la simbologia dels colors.

El CCOC i seu premi Oliverart

Situat a Les Garrigues, territori de gran tradició oleícola s’han invertit molts esforços i energies per crear i donar vida al Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, CCOC.

El CCOC agrupa, ordena i ofereix una sèrie d’accions, on interfereixen molts actors. Adreçades a diferents públics, totes elles tenen l’oli d’oliva i les terres de Ponent com a punt de connexió. El CCOC és:

– El centre de difusió de la cultura de l’oli i de les terres de ponent entre la ciutadania.
– Un aglutinador de talent creatiu, recerca i innovació per al consum de l’oli.
– Un espai per treballar, construir, compartir i desenvolupar activitats de caràcter lúdic, cultural i turístic.
– El nexe d’unió entre entitats, associacions i col·lectius vinculats a la producció de l’oli al seu consum i a la gestió dels territoris on se’n produeix.
– Un centre de recollida bibliogràfica i de publicacions vinculades a l’oli
– Un aparador i punt de venda de productes gastronòmics d’alta qualitat, elaborats amb oli d’oliva verge extra.
– El CCOC és la conseqüència dels nostres orígens agrícoles i la materialització d’un desig per dotar de valor, de sentit i de força un ric fons cultural, divers, dispers, ampli.

El CCOC va obrir la convocatòria Oliverart 2021 per a la presentació de projectes amb la finalitat d’incentivar la creació artística contemporània i explorar el diàleg entre art i natura. La convocatòria, oberta a qualsevol disciplina, establia la temàtica enfocada en incidir en conceptes com la ruralitat, la natura, el paisatge, o la sostenibilitat del territori.

Aquest any el premi va ser per la Digna Gros “Esteparia” amb el seu projecte. “Males Herbes”.

Visitants:
El CCOC te molts tipus de visitants, ja que és un espai de trobada, d’aprenentatge, d’intercanvi i de creació. Les exposicions són un reclam més per gaudir d’aquesta mescla de territori, cultura i art.

– Visitants que s’atansen a les terres de ponent, i no solament venen a comprar l’oli d’oliva verge extra, que s’obté de la varietat d’oliva arbequina i és considerat dels millors del món. Cada vegada hi ha més persones que aprofiten el desplaçament per fer turisme a les Garrigues, un territori singular, ric en patrimoni històric i amb un paisatge característic.

– Persones que fan trobades i jornades tècniques

– Grups on es preparen tastos, maridatges i demostracions gastronòmiques

– Congressos

– Programes de formació especialitzada

– Activitats de networking

– Escoles i instituts Visita per a escoles
Promoure que els infants i joves adquireixin coneixements sobre el territori, l’olivera, l’oli i la dieta mediterrània, que desenvolupin la creativitat a la cuina i coneguin les feines del camp a través d’experiències fascinants, mitjançant una proposta educativa vivencial, innovadora, i adaptada als continguts curriculars.

El treball cooperatiu

L’exposició ha set el resultat de tot un conjunt de formes organitzatives. Promovent la interacció del treball a partir d’equips d’experts. El treball de cada membre hi ha set molt important i necessari per a la producció d’aquesta exposició. Gràcies a aquest vinclés cooperatius i als professionals treballant conjuntament, ha set possible aquesta exposició.

 

Podeu trobar més informació a:
http://www.culturadeloli.cat/

www.lakabana.com

 

 

Debat0el Diagrama dels actors del sector de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Diagrama dels actors del sector de l’art
Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Agents i factors que intervenen a una obra d’art? Déu n’hi do amb el tema! La veritat és que és un tema tan…
Agents i factors que intervenen a una obra d’art? Déu n’hi do amb el tema! La veritat és que és…

Agents i factors que intervenen a una obra d’art? Déu n’hi do amb el tema!

La veritat és que és un tema tan extens que costa acotar fins on parar. Pensava aquests dies sobre l’artista o l’obra completament autista que no és exposada i que hi intervé ben poca cosa per tal de crear-se. I si tan sols utilitzem el cos i es fa per ser gaudida un mateix? La gran pregunta és si això seria art. Una acció amb intenció artística no mirada, no exposada. Però més enllà d’això, que ara no debatem. Posem pel cas que l’artista utilitza pocs agents per crear-la, o sigui que depèn de pocs implicats. En aquest l’artista, per crear, dependrà d’inspiracions, persones que han compartit la seva historia i que l’han ajudat a ser qui és, a tenir els traumes que té… I no només parlem de la creació d’una obra d’art. Moltes coses poden ser creades i elaborades per un mateix com a creació artística, un fill, un negoci propi, una signatura… si pensem amb la creació de la persona en si mateixa podríem arribar a perdre el sentit d’identitat. Aquest anàlisis no té fi, perquè no naixem sent res, tot l’entorn i les persones que ens envolten i ens ensenyen, les experiències, els llocs, la cultura ens fa ser qui som o no som. Perquè potser som un col·lectiu. Uf, què intens!

Així doncs, i fugint d’aquesta profunditat d’espiral infinita, posaré final als factors i agents que intervenen a l’obra d’art per tal d’acotar-la i poder-la analitzar.

 

 

Llegint el tels de Becker he recuperat el sentiment de fúria que em desperta el tema del do de l’artista. No suporto aquest romanticisme de l’art. A la nostra cultura aquest pensament s’inicia a una època on qui podia accedir-hi era fill i home de la burgesia. Només infla aquest ego d’artista que tan odio. Evidentment potser algú trobarà la forma d’expressar-se artísticament que sigui d’una forma tan expressiva que capti l’atenció al públic. Però això ho aconseguirà amb la pràctica, amb no voler ser ningú que no és, i amb la connecció que faci amb un mateix i les tècniques que utilitza. Tot i així jo dono les gràcies a aquesta creença del do artístic ja que em va donar forces per voler iniciar el meu camí d’artista a la infantesa. La meva família creia que el tenia i confiaven en mi a cegues en aquest sentit.

La gràcia de no creure amb dons naturals és que obrim la possibilitat a tothom de crear i de poder ser bons en el que els agradi. Sense tenir cap mena de sensació rara de no poder MAI aconseguir allò que vols.

 

“El arte y los artistas Tanto quienes participan en la creación de obras de arte como los miembros de la sociedad suelen pensar que la producción del arte exige un talento especial, dones o habilidades que pocos tienen. Algunos están más dotados que otros, y son muy pocos los que tienen suficiente talento como para merecer el título honorífico de “artista”. Un personaje de Travestis, de Tom Stoppard, expresa la idea de forma sucinta: “Un artista es alguien que está dotado de forma tal que puede hacer más o menos bien algo que sólo puede hacer mal o no hacer en absoluto alguien que no está igualmente dotado” (Stoppard, 197 5, p. 38). Sabemos quién tiene esos dones por el trabajo que hace, porque, sostienen esas creencias compartidas, la obra de arte expresa y encarna esas facultades especiales, poco comunes. Al examinar el trabajo vemos que lo hizo alguien especial. Nos parece importante saber quién tiene ese don y quién no lo tiene porque acordamos derechos y privilegios a las personas que lo tienen. En un extremo, el mito romántico del artista sugiere que las personas que tienen ese talento no pueden estar sometidas a las limitaciones que se imponen a otros miembros de la sociedad: tenemos que permitirles” Bercker

 

Deixant de banda el tema del do, que no em vull estendre amb això, haig de dir que com a il·lustradora no m’agraden alguns dels agents que completen una obra d’art o un treball il·lustratiu (en el meu cas). Per exemple els distribuïdors d’editorials és un organisme que caldria eliminar. No aporten més que distribuir i repartir i s’emporten molta part dels diners. Al final la feina d’artista, si no ets un grana artista, és una feina precària. Podem enfadar-nos i intentar educar amb preus justos, i acords justos per nosaltres però com que hem de menjar acabem fent les coses per menys diners dels que hauríem de fer-les.

Malgrat tot els factors que intervenen a l’obra crec que el més important és l’artista i el moment en el que es troba. Hauríem de posar l’artista sempre al mig ja que sense ell tot el seu voltant, tots els agents, no tindrien sentit aquí o no es mourien.

 

Pel que fa al meu mapa gràfic dels factors que conformen una obra d’art visual he volgut simplificar-me. I més sent un conjunt amb el text, que ja és molt dens.

No em veia en cor a fer un diagrama de la persona, les mil persones que fan que sigui qui son, com una piràmide que va pujant per esclatar com un volcà. Tot i que ara que ho escric crec que m’agradaria molt fer-ho de la meva obra. Per curiositat i autoanàlisi!

He volgut crear una mica quatre mons o quatre ciutats, amb uns límits molt clars i, igual que en la realitat del nostre món la gravetat és al nucli, i en aquest cas l’obra d’art. Els 4 mons estan enganxats per l’arrel i connectats per un fil que canvia de color tan bon punt passa de món en món.

 

Desitjo que el gaudiu!

Gràcies.

 

Maria M. Gambús

 

Debat0el Diagrama dels actors del sector de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC1 Mapejar el sistema de l’art. El diagrama

Publicat per

PAC1 Mapejar el sistema de l’art. El diagrama

PAC1. CONTEXTOS. Diagrama El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests actors ocupen una…
PAC1. CONTEXTOS. Diagrama El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests…

PAC1. CONTEXTOS. Diagrama

El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests actors ocupen una part del que anomenen art, un esglaó de tot l’entramat per a que aquest mon funcioni, evolucioni i es vagi mantenint viu i actiu, evolucionant i canviant.

Pot semblar que l’artista sigui l’esglaó central més important, és el que té la idea, la desenvolupa i la dur a terme, però sense la teranyina que l’envolta que fa moure aquesta obra, no seria res ni arribaria enlloc, o almenys li seria molt més difícil arribar-hi.

Les arts visuals contemporànies inclouen multitud de disciplines que han anat variant amb el pas del temps, i cada una d’elles per poder haver nascut ha inclòs una sèrie de actors que s’han mogut i s’han relacionat entre ells per poder crear aquest art.

Sols vull ficar un exemple de qui forma un museu, qui hi ha darrera i com funciona, he elegit el MACBA. Sols darrera del MACBA trobem la presidenta, tres vicepresidents, nou vocals de l’ajuntament de Barcelona, sis vocals de la Generalitat, cinc vocals de la Fundació MACBA, dos vocals del Ministeri de Cultura, tres interventors, una secretaria i dos membres més.

Tots els càrrecs que acabo de detallar sols serien aquesta petita part de tot l’entramat que forma l’art contemporani (adjunto imatge destacant amb un asterisc el punt del mapa). A mi m’ha sobtat, el fer-ho tant visual, es veu més clarament que l’art no és simplement l’obra d’art, o l’artista romàntic, que normalment és el que pensem, sinó que és un entramat d’actors i, institucions, mediadors, sistemes, relacions, camps, disciplines, etc.

Ja que he utilitzat el MACBA com a mostra, ara elegiré una obra de la seva col·lecció Quietud nerviosa a l’horitzó, de Günter Brus, aquesta petita obra de 29,8 x 21 cm, per arribar al MACBA ha necessitat un artista, una idea o pensament, recopilar informació de diferents medis, una execució plàstica amb paper, llapis, sense deixar-me l’espai on Günter la va crear, i les persones que el rodejaven, acompanyaven, ajudaven mentrestant, com bé explica Anthony Trollope en la introducció del text “Mundos de arte y actividad colectiva”, la societat que ha acollit aquesta peça, la política no l’ha censurat, l’economia la comprarà o vendrà, el MACBA és la institució que l’ha adquirit directament a l’artista o a un expert en art, mediador, una taxador li haurà ficat preu per saber el seu valor, i podria seguir ja que segur em deixo moltes parts del seu trajecte.

El diagrama que he realitzat es confús, com la sensació que em provoca a mi l’entramat de parts que formen l’art, no saps qui va abans o després, ni qui hi és ni que ho ha provocat. Cada obra d’art té la seva historia darrera, amb un ordre diferent a la del costat de la paret exposada, llavors he volgut fer una diagrama que reflexi aquesta sensació de caos. No hi ha un camí correcte, ni esglaons que no es puguin obviar.

Després de llegir el text “Mundos de arte y actividad col·lectiva” de Anthony Trollope, m’ha acabat de quedar clar que res està clar. No hi ha camí correcte ni col·lectiu establert que dugui una obra a ser considerada art, llavors enlloc de traçar un camí en el meu diagrama he decidit que el camí es creï sol, ja que seria com una metàfora dels mons de l’art actual. Adjunto vídeo que mostra com l’art en companyia de l’atzar es mou pel món.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Creant el meu diagrama

Diagrama de l’art

 

 

BIBLIOGRAFIA

  • Dossier de mapeig. Iconoclasistas, 2020.
  • Glossari de termes de sociologia de l’art. Daniel Gracia. UOC

 

  • Howard Becker. “Mundos del arte y actividad colectiva”. En: Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico. pp. 17-59. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes, 2008. ISBN 9789875581470
  • Jeremy Deller: The History of the World, 1998
  • Portada del catàleg I esquemes preparatoris de l’exposició Cubism and Abstract Art, comissariada per Alfred H. Barr, Jr. Al MoMA, 1936.

 

 

 

Debat0el PAC1 Mapejar el sistema de l’art. El diagrama

No hi ha comentaris.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.