Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Diagrama dels actors del sector de l’art
Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Males Herbes – actors i processos, un treball cooperatiu. He creat un diagrama dels actors i els processos de l’exposició MALES HERBES,…
Males Herbes – actors i processos, un treball cooperatiu. He creat un diagrama dels actors i els processos de…

Males Herbes – actors i processos, un treball cooperatiu.

He creat un diagrama dels actors i els processos de l’exposició MALES HERBES, inaugurada just aquest 1 d’octubre al Centre de cultura de l’Oli de Catalunya (CCOC), en la qual he tingut el plaer de col·laborar com a dissenyadora (hi potser per això li he fet especial èmfasi a la part d’assessorament i grafisme)

Llegir el text del Becker paral·lelament mentre donava forma a l’exposició, m’ha fet reflexionar sobre la immensitat d’actors que hi influeixen.

El diagrama pretén expressar que jeràrquicament, al voltant de l’exposició hi giren els actors més importants: L’artista, els visitants i l’espai. Però dins d’aquests hi col·laboren molts més processos i per tant més actors. Sense aquest vinclés cooperatius i persones especialitzades treballant amb xarxa no hi hauria set possible aquesta producció.

L’Artista i la seva obra:

L’artista Digna Gros, amb el seu alter ego “Esteparia” proposa fer estampats de caràcter “lleidatà” Amb un missatge de denúncia social. Busca reivindicar la terra, la de Ponent, i donar protagonisme a les Males Herbes.

Tota la vegetació, en cada regió del món, és una peça clau per l’equilibri dels respectius ecosis– temes. Pero sembla que les “males herbes” no tenen cap funció, ja que no aportant cap benefici ni pagès ni als vianants i per tant passen desapercebudes i molts cops són eliminades de les voreres, camins i conreus. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar valor a les males herbes de la zona de la Plana de Lleida, reivindicant la seva funció entre la vegetació del nostre territori i apropar al públic algunes d’aquestes herbes a través de l’art i el disseny de moda. I conèixer-les més a fons, algunes de les seves propietats, històries, llegendes i curiositats.

Males Herbes és un projecte compost per sis peces d’indumentària, el teixit de les quals s’ha estampat amb il·lustracions pròpies d’algunes plantes extretes del llibre “Itineraris botànics per les terres de Lleida” de Josep Antoni Conesa, Joan Pedrol i Jordi Recasens, i també de l’herbari digital de males herbes, creat pel Dept. d’Hortofructícola, Botànica i Jardineria de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida.

Males Herbes doncs, és una col·lecció càpsula de caràcter reivindicatiu amb la que, per una banda, es dona valor a la vegetació autòctona a través d’una mirada artística i, per altra banda, en un sentit més personal, plasma les “males herbes” interiors a través de les característiques de les mateixes plantes juntament amb la simbologia dels colors.

El CCOC i seu premi Oliverart

Situat a Les Garrigues, territori de gran tradició oleícola s’han invertit molts esforços i energies per crear i donar vida al Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, CCOC.

El CCOC agrupa, ordena i ofereix una sèrie d’accions, on interfereixen molts actors. Adreçades a diferents públics, totes elles tenen l’oli d’oliva i les terres de Ponent com a punt de connexió. El CCOC és:

– El centre de difusió de la cultura de l’oli i de les terres de ponent entre la ciutadania.
– Un aglutinador de talent creatiu, recerca i innovació per al consum de l’oli.
– Un espai per treballar, construir, compartir i desenvolupar activitats de caràcter lúdic, cultural i turístic.
– El nexe d’unió entre entitats, associacions i col·lectius vinculats a la producció de l’oli al seu consum i a la gestió dels territoris on se’n produeix.
– Un centre de recollida bibliogràfica i de publicacions vinculades a l’oli
– Un aparador i punt de venda de productes gastronòmics d’alta qualitat, elaborats amb oli d’oliva verge extra.
– El CCOC és la conseqüència dels nostres orígens agrícoles i la materialització d’un desig per dotar de valor, de sentit i de força un ric fons cultural, divers, dispers, ampli.

El CCOC va obrir la convocatòria Oliverart 2021 per a la presentació de projectes amb la finalitat d’incentivar la creació artística contemporània i explorar el diàleg entre art i natura. La convocatòria, oberta a qualsevol disciplina, establia la temàtica enfocada en incidir en conceptes com la ruralitat, la natura, el paisatge, o la sostenibilitat del territori.

Aquest any el premi va ser per la Digna Gros “Esteparia” amb el seu projecte. “Males Herbes”.

Visitants:
El CCOC te molts tipus de visitants, ja que és un espai de trobada, d’aprenentatge, d’intercanvi i de creació. Les exposicions són un reclam més per gaudir d’aquesta mescla de territori, cultura i art.

– Visitants que s’atansen a les terres de ponent, i no solament venen a comprar l’oli d’oliva verge extra, que s’obté de la varietat d’oliva arbequina i és considerat dels millors del món. Cada vegada hi ha més persones que aprofiten el desplaçament per fer turisme a les Garrigues, un territori singular, ric en patrimoni històric i amb un paisatge característic.

– Persones que fan trobades i jornades tècniques

– Grups on es preparen tastos, maridatges i demostracions gastronòmiques

– Congressos

– Programes de formació especialitzada

– Activitats de networking

– Escoles i instituts Visita per a escoles
Promoure que els infants i joves adquireixin coneixements sobre el territori, l’olivera, l’oli i la dieta mediterrània, que desenvolupin la creativitat a la cuina i coneguin les feines del camp a través d’experiències fascinants, mitjançant una proposta educativa vivencial, innovadora, i adaptada als continguts curriculars.

El treball cooperatiu

L’exposició ha set el resultat de tot un conjunt de formes organitzatives. Promovent la interacció del treball a partir d’equips d’experts. El treball de cada membre hi ha set molt important i necessari per a la producció d’aquesta exposició. Gràcies a aquest vinclés cooperatius i als professionals treballant conjuntament, ha set possible aquesta exposició.

 

Podeu trobar més informació a:
http://www.culturadeloli.cat/

www.lakabana.com

 

 

Debat0el Diagrama dels actors del sector de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Diagrama dels actors del sector de l’art
Publicat per

Diagrama dels actors del sector de l’art

Agents i factors que intervenen a una obra d’art? Déu n’hi do amb el tema! La veritat és que és un tema tan…
Agents i factors que intervenen a una obra d’art? Déu n’hi do amb el tema! La veritat és que és…

Agents i factors que intervenen a una obra d’art? Déu n’hi do amb el tema!

La veritat és que és un tema tan extens que costa acotar fins on parar. Pensava aquests dies sobre l’artista o l’obra completament autista que no és exposada i que hi intervé ben poca cosa per tal de crear-se. I si tan sols utilitzem el cos i es fa per ser gaudida un mateix? La gran pregunta és si això seria art. Una acció amb intenció artística no mirada, no exposada. Però més enllà d’això, que ara no debatem. Posem pel cas que l’artista utilitza pocs agents per crear-la, o sigui que depèn de pocs implicats. En aquest l’artista, per crear, dependrà d’inspiracions, persones que han compartit la seva historia i que l’han ajudat a ser qui és, a tenir els traumes que té… I no només parlem de la creació d’una obra d’art. Moltes coses poden ser creades i elaborades per un mateix com a creació artística, un fill, un negoci propi, una signatura… si pensem amb la creació de la persona en si mateixa podríem arribar a perdre el sentit d’identitat. Aquest anàlisis no té fi, perquè no naixem sent res, tot l’entorn i les persones que ens envolten i ens ensenyen, les experiències, els llocs, la cultura ens fa ser qui som o no som. Perquè potser som un col·lectiu. Uf, què intens!

Així doncs, i fugint d’aquesta profunditat d’espiral infinita, posaré final als factors i agents que intervenen a l’obra d’art per tal d’acotar-la i poder-la analitzar.

 

 

Llegint el tels de Becker he recuperat el sentiment de fúria que em desperta el tema del do de l’artista. No suporto aquest romanticisme de l’art. A la nostra cultura aquest pensament s’inicia a una època on qui podia accedir-hi era fill i home de la burgesia. Només infla aquest ego d’artista que tan odio. Evidentment potser algú trobarà la forma d’expressar-se artísticament que sigui d’una forma tan expressiva que capti l’atenció al públic. Però això ho aconseguirà amb la pràctica, amb no voler ser ningú que no és, i amb la connecció que faci amb un mateix i les tècniques que utilitza. Tot i així jo dono les gràcies a aquesta creença del do artístic ja que em va donar forces per voler iniciar el meu camí d’artista a la infantesa. La meva família creia que el tenia i confiaven en mi a cegues en aquest sentit.

La gràcia de no creure amb dons naturals és que obrim la possibilitat a tothom de crear i de poder ser bons en el que els agradi. Sense tenir cap mena de sensació rara de no poder MAI aconseguir allò que vols.

 

“El arte y los artistas Tanto quienes participan en la creación de obras de arte como los miembros de la sociedad suelen pensar que la producción del arte exige un talento especial, dones o habilidades que pocos tienen. Algunos están más dotados que otros, y son muy pocos los que tienen suficiente talento como para merecer el título honorífico de “artista”. Un personaje de Travestis, de Tom Stoppard, expresa la idea de forma sucinta: “Un artista es alguien que está dotado de forma tal que puede hacer más o menos bien algo que sólo puede hacer mal o no hacer en absoluto alguien que no está igualmente dotado” (Stoppard, 197 5, p. 38). Sabemos quién tiene esos dones por el trabajo que hace, porque, sostienen esas creencias compartidas, la obra de arte expresa y encarna esas facultades especiales, poco comunes. Al examinar el trabajo vemos que lo hizo alguien especial. Nos parece importante saber quién tiene ese don y quién no lo tiene porque acordamos derechos y privilegios a las personas que lo tienen. En un extremo, el mito romántico del artista sugiere que las personas que tienen ese talento no pueden estar sometidas a las limitaciones que se imponen a otros miembros de la sociedad: tenemos que permitirles” Bercker

 

Deixant de banda el tema del do, que no em vull estendre amb això, haig de dir que com a il·lustradora no m’agraden alguns dels agents que completen una obra d’art o un treball il·lustratiu (en el meu cas). Per exemple els distribuïdors d’editorials és un organisme que caldria eliminar. No aporten més que distribuir i repartir i s’emporten molta part dels diners. Al final la feina d’artista, si no ets un grana artista, és una feina precària. Podem enfadar-nos i intentar educar amb preus justos, i acords justos per nosaltres però com que hem de menjar acabem fent les coses per menys diners dels que hauríem de fer-les.

Malgrat tot els factors que intervenen a l’obra crec que el més important és l’artista i el moment en el que es troba. Hauríem de posar l’artista sempre al mig ja que sense ell tot el seu voltant, tots els agents, no tindrien sentit aquí o no es mourien.

 

Pel que fa al meu mapa gràfic dels factors que conformen una obra d’art visual he volgut simplificar-me. I més sent un conjunt amb el text, que ja és molt dens.

No em veia en cor a fer un diagrama de la persona, les mil persones que fan que sigui qui son, com una piràmide que va pujant per esclatar com un volcà. Tot i que ara que ho escric crec que m’agradaria molt fer-ho de la meva obra. Per curiositat i autoanàlisi!

He volgut crear una mica quatre mons o quatre ciutats, amb uns límits molt clars i, igual que en la realitat del nostre món la gravetat és al nucli, i en aquest cas l’obra d’art. Els 4 mons estan enganxats per l’arrel i connectats per un fil que canvia de color tan bon punt passa de món en món.

 

Desitjo que el gaudiu!

Gràcies.

 

Maria M. Gambús

 

Debat0el Diagrama dels actors del sector de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC1 Mapejar el sistema de l’art. El diagrama

Publicat per

PAC1 Mapejar el sistema de l’art. El diagrama

PAC1. CONTEXTOS. Diagrama El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests actors ocupen una…
PAC1. CONTEXTOS. Diagrama El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests…

PAC1. CONTEXTOS. Diagrama

El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests actors ocupen una part del que anomenen art, un esglaó de tot l’entramat per a que aquest mon funcioni, evolucioni i es vagi mantenint viu i actiu, evolucionant i canviant.

Pot semblar que l’artista sigui l’esglaó central més important, és el que té la idea, la desenvolupa i la dur a terme, però sense la teranyina que l’envolta que fa moure aquesta obra, no seria res ni arribaria enlloc, o almenys li seria molt més difícil arribar-hi.

Les arts visuals contemporànies inclouen multitud de disciplines que han anat variant amb el pas del temps, i cada una d’elles per poder haver nascut ha inclòs una sèrie de actors que s’han mogut i s’han relacionat entre ells per poder crear aquest art.

Sols vull ficar un exemple de qui forma un museu, qui hi ha darrera i com funciona, he elegit el MACBA. Sols darrera del MACBA trobem la presidenta, tres vicepresidents, nou vocals de l’ajuntament de Barcelona, sis vocals de la Generalitat, cinc vocals de la Fundació MACBA, dos vocals del Ministeri de Cultura, tres interventors, una secretaria i dos membres més.

Tots els càrrecs que acabo de detallar sols serien aquesta petita part de tot l’entramat que forma l’art contemporani (adjunto imatge destacant amb un asterisc el punt del mapa). A mi m’ha sobtat, el fer-ho tant visual, es veu més clarament que l’art no és simplement l’obra d’art, o l’artista romàntic, que normalment és el que pensem, sinó que és un entramat d’actors i, institucions, mediadors, sistemes, relacions, camps, disciplines, etc.

Ja que he utilitzat el MACBA com a mostra, ara elegiré una obra de la seva col·lecció Quietud nerviosa a l’horitzó, de Günter Brus, aquesta petita obra de 29,8 x 21 cm, per arribar al MACBA ha necessitat un artista, una idea o pensament, recopilar informació de diferents medis, una execució plàstica amb paper, llapis, sense deixar-me l’espai on Günter la va crear, i les persones que el rodejaven, acompanyaven, ajudaven mentrestant, com bé explica Anthony Trollope en la introducció del text “Mundos de arte y actividad colectiva”, la societat que ha acollit aquesta peça, la política no l’ha censurat, l’economia la comprarà o vendrà, el MACBA és la institució que l’ha adquirit directament a l’artista o a un expert en art, mediador, una taxador li haurà ficat preu per saber el seu valor, i podria seguir ja que segur em deixo moltes parts del seu trajecte.

El diagrama que he realitzat es confús, com la sensació que em provoca a mi l’entramat de parts que formen l’art, no saps qui va abans o després, ni qui hi és ni que ho ha provocat. Cada obra d’art té la seva historia darrera, amb un ordre diferent a la del costat de la paret exposada, llavors he volgut fer una diagrama que reflexi aquesta sensació de caos. No hi ha un camí correcte, ni esglaons que no es puguin obviar.

Després de llegir el text “Mundos de arte y actividad col·lectiva” de Anthony Trollope, m’ha acabat de quedar clar que res està clar. No hi ha camí correcte ni col·lectiu establert que dugui una obra a ser considerada art, llavors enlloc de traçar un camí en el meu diagrama he decidit que el camí es creï sol, ja que seria com una metàfora dels mons de l’art actual. Adjunto vídeo que mostra com l’art en companyia de l’atzar es mou pel món.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Creant el meu diagrama

Diagrama de l’art

 

 

BIBLIOGRAFIA

  • Dossier de mapeig. Iconoclasistas, 2020.
  • Glossari de termes de sociologia de l’art. Daniel Gracia. UOC

 

  • Howard Becker. “Mundos del arte y actividad colectiva”. En: Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico. pp. 17-59. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes, 2008. ISBN 9789875581470
  • Jeremy Deller: The History of the World, 1998
  • Portada del catàleg I esquemes preparatoris de l’exposició Cubism and Abstract Art, comissariada per Alfred H. Barr, Jr. Al MoMA, 1936.

 

 

 

Debat0el PAC1 Mapejar el sistema de l’art. El diagrama

No hi ha comentaris.