PAC1. CONTEXTOS. Diagrama

El sector de l’art està format per molts actors, ja sigui individu, grup, organització o institució. Aquests actors ocupen una part del que anomenen art, un esglaó de tot l’entramat per a que aquest mon funcioni, evolucioni i es vagi mantenint viu i actiu, evolucionant i canviant.

Pot semblar que l’artista sigui l’esglaó central més important, és el que té la idea, la desenvolupa i la dur a terme, però sense la teranyina que l’envolta que fa moure aquesta obra, no seria res ni arribaria enlloc, o almenys li seria molt més difícil arribar-hi.

Les arts visuals contemporànies inclouen multitud de disciplines que han anat variant amb el pas del temps, i cada una d’elles per poder haver nascut ha inclòs una sèrie de actors que s’han mogut i s’han relacionat entre ells per poder crear aquest art.

Sols vull ficar un exemple de qui forma un museu, qui hi ha darrera i com funciona, he elegit el MACBA. Sols darrera del MACBA trobem la presidenta, tres vicepresidents, nou vocals de l’ajuntament de Barcelona, sis vocals de la Generalitat, cinc vocals de la Fundació MACBA, dos vocals del Ministeri de Cultura, tres interventors, una secretaria i dos membres més.

Tots els càrrecs que acabo de detallar sols serien aquesta petita part de tot l’entramat que forma l’art contemporani (adjunto imatge destacant amb un asterisc el punt del mapa). A mi m’ha sobtat, el fer-ho tant visual, es veu més clarament que l’art no és simplement l’obra d’art, o l’artista romàntic, que normalment és el que pensem, sinó que és un entramat d’actors i, institucions, mediadors, sistemes, relacions, camps, disciplines, etc.

Ja que he utilitzat el MACBA com a mostra, ara elegiré una obra de la seva col·lecció Quietud nerviosa a l’horitzó, de Günter Brus, aquesta petita obra de 29,8 x 21 cm, per arribar al MACBA ha necessitat un artista, una idea o pensament, recopilar informació de diferents medis, una execució plàstica amb paper, llapis, sense deixar-me l’espai on Günter la va crear, i les persones que el rodejaven, acompanyaven, ajudaven mentrestant, com bé explica Anthony Trollope en la introducció del text “Mundos de arte y actividad colectiva”, la societat que ha acollit aquesta peça, la política no l’ha censurat, l’economia la comprarà o vendrà, el MACBA és la institució que l’ha adquirit directament a l’artista o a un expert en art, mediador, una taxador li haurà ficat preu per saber el seu valor, i podria seguir ja que segur em deixo moltes parts del seu trajecte.

El diagrama que he realitzat es confús, com la sensació que em provoca a mi l’entramat de parts que formen l’art, no saps qui va abans o després, ni qui hi és ni que ho ha provocat. Cada obra d’art té la seva historia darrera, amb un ordre diferent a la del costat de la paret exposada, llavors he volgut fer una diagrama que reflexi aquesta sensació de caos. No hi ha un camí correcte, ni esglaons que no es puguin obviar.

Després de llegir el text “Mundos de arte y actividad col·lectiva” de Anthony Trollope, m’ha acabat de quedar clar que res està clar. No hi ha camí correcte ni col·lectiu establert que dugui una obra a ser considerada art, llavors enlloc de traçar un camí en el meu diagrama he decidit que el camí es creï sol, ja que seria com una metàfora dels mons de l’art actual. Adjunto vídeo que mostra com l’art en companyia de l’atzar es mou pel món.

Creant el meu diagrama

Diagrama de l’art

BIBLIOGRAFIA

• Dossier de mapeig. Iconoclasistas, 2020.
• Glossari de termes de sociologia de l’art. Daniel Gracia. UOC

• Howard Becker. “Mundos del arte y actividad colectiva”. En: Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico. pp. 17-59. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes, 2008. ISBN 9789875581470
• Jeremy Deller: The History of the World, 1998
• Portada del catàleg I esquemes preparatoris de l’exposició Cubism and Abstract Art, comissariada per Alfred H. Barr, Jr. Al MoMA, 1936.